El Comitè Central del Partit Comunista de les Filipines (CPP) i el Comandament Operatiu Nacional del Nou Exèrcit del Poble (NPA) ofereixen el més alt homenatge i donen la més ferma Salutació Roja a Ka Oris (camarada Jorge Madlos), fins ara portaveu de l'NPA. Ka Oris, juntament amb el seu ajudant mèdic, Ka Pika, van ser assassinats a sang freda el 29 d'octubre del 2021 mentre eren de camí a la seva revisió mèdica i per rebre tractament mèdic. Ka Oris tenia 72 anys.
El Partit sencer, totes les forces revolucionàries i amics del moviment revolucionari es troben profundament entristits per la mort de Ka Oris. El Partit, el Nou Exèrcit del Poble i el moviment revolucionari sencer han perdut un quadre i líder important. Però l'enemic no té res a celebrar amb el seu assassinat. Abans de la seva mort, Ka Oris ja havia inspirat, entrenat i desenvolupat milers de successors. El seu martiri inspirarà l'actual generació i les que estan per venir per a continuar la revolució democràtica del poble a través de la guerra popular prolongada.
El Comitè Central mostra la seva simpatia més profunda a Ka Maria Malaya, muller de Ka Oris, i els seus fills, així com a la família i els amics de Ka Pika. El poble filipí es troba entristit per les seves morts. Les àmplies masses, especialment els incompatbles camperols i el poble Lumad, amb el qual Ka Oris es va trobar personalment durant més de cinc dècades de servei revolucionari, senten una gran pèrdua amb la mort de Ka Oris, però, alhora, estan enfadats per la manera en què va ser assassinat pels covards i deshonrats feixistes.
Condemnem fortament les Forces Armades de les Filipines (AFP), en particular la 4a Divisió d'Infanteria, per dur a terme l'assassinat de Ka Oris i Ka Pika i les mentides propagades subsegüentment pels oficials militars per justificar el seu crim. Ka Oris i el seu ajudant eren muntant una moto i travessant la carretera des del centre de la ciutat d'Impasug-ong, a la província de Bukidnon, anant cap a l'autovia, quan van ser emboscats per soldats pertanyents a la 403a Brigada d'Infanteria.
Les AFP els podrien haver detingut fàcilment perquè els dos anaven desarmats i no estaven en posició de combatre. En comptes d'això, els feixistes els van assassinar amb bales en una demostració sense vergonya de la seva covardia. No hi ha absolutament cap honor en assassinar un enemic sense defenses. L'afirmació que Ka Oris va ser assassinat en un enfrontament armat amb una unitat de l'NPA és un nus gargantuà falsejat amb un bombardeig aeri multimilionari realitzat per crear la impressió d'una intensa batalla.
Som conscients que la trama per assassinar Ka Oris va ser dirigida personalment pel mateix tirà. Sense cap mena de dubte, l'ordre final per assassinar Ka Oris va ser dictada per ni més ni menys que el mateix Rodrigo Duterte. Duterte està obsessionat amb assassinar els líders del partit i l'NPA sota la creença errònia que pot acabar amb la revolució matant els seus líders. Pel contrari, la sang de Ka Oris prepararà la terra de la qual patriotes, demòcrates i revolucionaris germinaran i faran arrels.
Ka Oris va morir com un heroi, assassinat pels feixistes mentre lluitava per la causa de l'alliberament social i nacional. Fins el seu últim alè, Ka Oris va ser un veritable quadre i combatent comunista. Durant més de cinc dècades, va dedicar la seva vida completament i sense vacil·lar a la causa de tot el poble oprimit i explotat per alliberar-lo del jou de l'imperialisme, el feudalisme i el capitalisme buròcrata.
Com a jove activista estudiant als 70, va ser conduït per la causa de la democràcia i l'acció social, treballant per treure la gent de la pobresa i la fam. Va ajudar a organitzar els seus companys estudiants al Campus Musuan de la Universitat de Mindanao Central, a Maramag, Bukidnon. Estava en el seu cinquè any com a estudiant d'enginyeria agrícola quan va ser declarada la llei marcial l'any 1972. Va abandonar la universitat i va treballar amb organitzacions com Chi Rho i la Federació de Camperols Lliures. Va ser arrestat el 1974 i detingut fins el 1976. La repressió feixista sota la llei marcial va cristal·litzar la seva decisió d'unir-se a la revolució armada. Després del seu alliberament, va anar directament al camp.
Va unir-se al Nou Exèrcit del Poble sent un home jove i va pertànyer a un dels primers esquadrons de combatents rojos que van obrir-se camí a Mindanao, sobretot al Nord. Va tenir un paper important en el creixement de l'NPA durant els 70 i els 80. D'uns pocs esquadrons, l'NPA va créixer fins a nombroses companyies mentre duien a terme feina de masses, treball militar i lluites antifeudals. L'NPA va combatre pels interessos de les masses camperoles i el poble Lumad (minories ètniques) i els va defensar contra els agents armats de l'estat, la gran tala capitalista, companyies mineres i plantacions que prenien granges de terres ancestrals.
Ka Oris va ser capturat el 1987 després del col·lapse de les converses de pau amb el govern de Corazon Aquino. Va ser empresonat durant cinc anys. En aquest temps, l'NPA a Mindanao va veure la magnitud dels errors de la regularització i l'insurreccionalisme prematurs en què els combatents rojos de l'NPA estaven excessivament concentrats en batallons desproporcionats respecte la seva propagació i en detriment del sosteniment i l'expansió de la base de masses. En última instància, el suport de les masses es va contraure i va demostrar ser insuficient per sostenir les victòries militars durant l'última part dels 80 i fins el 1990.
Ka Oris va servir com un dels pilars més importants del Moviment per la Segona Gran Rectificació que el Comitè Central va declarar al 1992 per reafirmar els principis ideològics marxistes-leninistes-maoistes bàsics del Partit i la seva línia estratègica de revolució democràtica popular a través de la guerra popular prolongada. Va mantenir-se ferm contra els revisionistes i els oportunistes "d'esquerres" entre els quals es trobaven alguns antics quadres de la Comissió de Mindano que amb el temps van acabar sent traïdors a la causa revolucionària. Sempre deia que no era l'enemic el que gairebé va acabar amb l'NPA a Mindanao als 1980 i principis dels 90, sinó les debilitats i males decisions del propi NPA.
Durant el curs de les últimes dues dècades, Ka Oris i altres camarades van liderar el Partit, l'NPA i les forces revolucionàries a la regió del Nord-Est de Mindanao. La guerra popular es va estendre per les cinc regions de l'illa de Mindanao mentre l'NPA duia a terme la línia de la guerra de guerrilles intensiva i extensiva sobre la base d'una base de masses cada cop més àmplia i profunda.
El 2015 va ser escollit per a servir com un dels comandants líders del Comandament Operatiu Nacional de l'NPA en reconeixement de la seva experiència avançada desenvolupant la guerra popular a l'illa. El 2016, Ka Oris va tenir un paper important ajuntant uns cent quadres de totes els comitès regionals del Partit arreu de les Filipines per dur a terme l'històric Segon Congrés del CPP. Durant el congrés, Ka Oris va ser escollit com a membre del Comitè Central, l'Oficina Política i el Comitè Executiu, i se li va encarregar de ser entre els quadres líders de la Comissió Militar i a la Comissió de Mindanao. També va ser assignat com a consultor del NDFP a les negociacions de pau.
Com a líder del Partit, Ka Oris va estudiar i aplicar fermament el marxisme-leninisme-maoisme. Va dedicar molt de temps llegint i rellegint escrits militars clàssics, especialment els de grans líders comunistes com Mao Zedong, Ho Chi Minh i Vo Nguyen Giap. Va estudiar meticulosament i amb èxit les experiències de la guerra popular a països semicolonials i semifeudals. Sempre va ser inspirat per les èpiques lluites de les classes oprimides i explotades al llarg de la història.
Va dedicar temps i esforços a l'entrenament dels joves quadres i els combatents rojos en l'art i la ciència de la guerra de guerrilles. Va escriure manuals i cursos d'entrenament per oficials i membres de l'NPA enriquits per les experiències antigues i noves de la guerra de guerrilles. Va fer un punt per reunir quadres del Partit en reunions grans i petites, consultes i conferències en què va escoltar, discutir i debatre amb els camarades. Va recórrer llargues distàncies d'un front de la guerrilla fins un altre, per observar de primera mà la feina dels comitès del Partit i les unitats de l'NPA. Durant els últims anys, va assumir riscos per anar al voltant de l'arxipèlag per inspirar i impartir el seu coneixement sobre la guerra popular. Sempre va dir que poder reunir quadres i assessorar el seu treball revolucionari enmig d'operacions militars intenses era una fita en si mateixa.
Ka Oris era un defensor ferm del medi ambient. Una de les primeres manifestacions que va organitzar com a activista va ser una acció de protesta contra una companyia de tala d'arbres. Durant vàries dècades, va liderar unitats de l'NPA que van combatre contra empreses de grans burgesos compradors que destruïen el medi ambient. Va fer una declaració cada any durant el Dia de la Terra, especialment enmig de la cada cop pitjor crisi mediambiental provocada per l'anarquia de la producció pròpia del capitalisme i el seu efecte i impacte destructiu en l'ecologia global. Va defensar les accions de l'NPA per inutilitzar les màquines i eines amb què les empreses de tala i de mineria explotaven i destruïen la terra i el poble.
Ka Oris sempre va tenir un paper públicament destacable. Va ser assignat com un dels representants del Front Democràtic Nacional (NDF)-Mindanao a les negociacions de pau amb el govern de Corazon Aquino del 1986 al 1987. Va servir com a portaveu de l'NDFP-Mindanao i, després, del Nou Exèrcit del Poble. Va prendre el nom "Oris" del seu oncle i pare adoptiu, Mauricio Ravelo, que el va criar des de que tenia 3 anys. Va recordar que la seva primera entrevista com a Ka Oris va ser duta a terme per un reporter de Bombo Radyo el 1978.
Mentre feia de portaveu, Ka Oris, va tenir nombroses trobades amb periodistes. Va fer molts amics entre els reporters i escriptors no només perquè concedia entrevistes sempre que era possible, sinó encara més perquè va ser sempre cordial envers els periodistes, fins i tot pels que li feien saber la seva adversitat envers la causa revolucionària. A través dels seus esforços, no pocs periodistes van veure com de diferent era el moviment revolucionari de la imatge de "terroristes" que persistentment es mostrava per part dels veritables terroristes – els reaccionaris feixistes. Es va dedicar a discutir amb periodistes amb l'objectiu d'arribar al públic i aclarir els punts de vista del moviment revolucionari. Els reporters que van tenir l'oportunitat de participar en les conferències de premsa organitzades per Ka Oris van remarcar el seu carisma i la seva humilitat.
De fet, tot i la seva estatura pública i organitzativa, Ka Oris va ser sempre un revolucionari humil que va rebutjar la vida fàcil i va escollir la difícil i àrdua vida d'un quadre del Partit i combatent de la guerrilla. Va ser capaç de gestionar el seu mal de tenir una bufeta urinària permanentment ferida (resultat d'una infecció no tractada a la presó) mantenint un estil de vida meticulosament net i espartà. Es reia de les afirmacions repetides de l'exèrcit que deien que estava malalt i debilitat. Es va mantenir, en general, saludable i capaç de marxar durant dies sencers, fins i tot durant els últims pocs mesos de maniobres de la guerrilla en vista de les intenses operacions militars. Els joves combatents rojos i revolucionaris són sempre inspirats per Ka Oris, qui, tot i la seva condició mèdica i la seva avançada edat, seguia prenent el difícil camí de la guerra popular.
Ka Oris fou un home de família, fortament dedicat a la seva dona, Ka Maria Malaya, i els seus dos fills. Com molts altres revolucionaris, van patir llargs temps de separació. Va tenir el més alt respecte cap a Ka Maria, que és també una dels quadres principals del Partit.
Va tractar els camarades amb un càlid afecte, especialment els joves. Sentia un amor i una preocupació sense límits pels camarades i per les masses. Es va preocupar d'assegurar que tothom fos ben acollit. Tenia un gran sentit de l'humor que feia fàcil portar-se bé amb ell.. Ka Oris va ser un camarada estimat pels combatents rojos, per les masses de camperols, els Lumads i els treballadors, així com per diferents sectors a les ciutats. Per molts, era una estimada figura paternal preocupada amb els problemes grans i petits dels camarades.
L'amor de les àmplies masses de treballadors i camperols cap a Ka Oris només és igualat per l'odi dels grans terratinents, els grans burgesos compradors, les empreses mineres, les plantacions, els capitalistes buròcrates, els tirans i dictadors i els terroristes feixistes que perpetuen el sistema opressiu i explotador. Han utilitzat tota la seva riquesa i tots els seus recursos per demonitzar i ennegrir la imatge de Ka Oris. Els covards i deshonrosos feixistes es troben fora de si celebrant l'assassinat de Ka Oris. Només s'enganyen quan pensen que matar Ka Oris posarà fi a la revolució. Com el mateix Ka Oris va dir, la revolució continuarà perquè és justa.
Traient-li la seva vida, els feixistes només han aconseguit immortalitzar ka Oris. Ara viu per sempre en els cors i les ments del poble filipí com un dels seus herois i icones. El seu esperit indomable de resistència revolucionària segueix inspirant la nova generació de quadres del Partit i joves combatents rojos. Servirà per inspirar les futures generacions que continuaran la lluita per la veritable llibertat i l'alliberament nacional i social, la terra per als sense terra i la industrialització nacional, i per l'emancipació del poble de tota forma d'opressió i explotació.
Llarga vida a la memòria de Ka Oris!
Alcem la torxa del marxisme-leninisme-maoisme!
Avancem en la causa de la revolució democràtica popular!
Duguem endavant la guerra popular fins la victòria completa!
Llarga vida al Nou Exèrcit del Poble!
Llarga vida al Partit Comunista de Filipines!
Llarga vida al poble filipí!
WordPress.com
No comments:
Post a Comment